El 8 de març del 2017, el Camp Nou va viure la remuntada més gran de la història de la Champions League
L’eufòria del Camp Nou després del llegendari gol de Sergi Roberto en l’últim minut de partit, foto propietat de Hugo Pérez Marsol, llicència Creative Commons Attribution 2.0.
El Futbol Club Barcelona és un equip ple d’història, amb moments gloriosos i victòries que passaran a l’eternitat. Però sens dubte un dels seus partits més emblemàtics va tenir lloc el 8 de març de 2017, quan el Barça va protagonitzar una de les remuntades més impactants de la història del futbol. Ens trobem als vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Paris Saint-Germain, una setmana després d’una fatídica derrota al Parc dels Prínceps per 4-0 en l’anada de l’eliminatòria.
L’equip vivia un moment convuls, un temor que el cicle guanyador de l’equip de Luis Enrique hagués arribat a la seva fi i diversos jugadors molt assenyalats. Des del primer minut, al Camp Nou s’hi respirava una atmosfera diferent, especial, màgica. El Barça va saltar al camp amb una intensitat frenètica, avisant al PSG que aquella seria una nit agònica per ells. Ben aviat el “killer” blaugrana Luis Suárez va Aüt Grau Clèries obrir el marcador amb un cop de cap. L’autogol de Layvin Kurzawa després d’un poètic cop d’esperó d’Iniesta i el penal transformat amb sang freda per Lionel Messi abans del minut 50 van fer creure a tota l’afició en un miracle sense precedents. Tot i això, al minut 62 de partit, va arribar la gerra d’aigua freda que ningú s’esperava.
El 9 del PSG, Edinson Cavani, va enviar una canonada al fons de la xarxa que allunyava i molt les esperances blaugranes de classificar-se. A partir d’aquest moment va ser quan l’indiscutible heroi d’aquest partit va aparèixer. Minut 88 de partit, en quedaven com a molt 7 o 8 per arribar al final i el Barça necessitava 3 gols. L’àrbitre li va concedir al Barça una falta a la frontal de l’àrea i Neymar Jr va enviar un xut per sobre de la barrera directament a l’escaire de la porteria defensada per Kevin Trapp. El Camp nou, s’ho tornava a creure, la gesta semblava inassolible però l’astre brasiler encara no havia dit l’última paraula. L’àrbitre del partit, l’alemany Deniz Aytekin, va assenyalar ja en el temps afegit un penal comès per Marquinhos sobre Luis Suárez. Neymar va assumir la responsabilitat i també va batre a Trapp des dels 11 metres. Quedava només un gol, però semblava que el temps s’exhauria. Així va arribar l’última jugada del partit. Falta a uns 40 metres de la porteria del PSG, tots els jugadors francesos defensant l’àrea i tots els blaugranes, inclòs el porter Ter Stegen, atacant-la. Neymar va centrar, la pilota va ser rebutjada per la defensa parisenca i, en el segon intent de centrada del brasiler, precedida d’un magnífic retall, va fer la seva aparició el segon heroi d’aquella nit. El reusenc Sergi Roberto, que pràcticament no havia intervingut, va traçar una desmarcada magnífica que Neymar Jr va telegrafiar posant-li una passada aèria que només tenia un destí: el gol. Van ser 3 segons de vol de la pilota que van passar com si fossin 3 anys, el temps es va parar amb tot el món expectant i incrèdul amb la possibilitat que el Barça culminés aquella gesta. La pilota va sobrevolar la desordenada defensa de l’equip entrenat per Unai Emery i Sergi Roberto, estirant la cama com si la seva vida depengués d’aquell moment, la va enviar al fons de la xarxa. Aquell gol va ser el clímax d’un partit èpic.
El Camp Nou va fer implosió en una eufòria col·lectiva que fins i tot va generar un petit moviment sísmic a la ciutat. Jugadors, tècnics i aficionats s’abraçaven i es deixaven portar per la irracionalitat que envoltava aquell moment. Potser el titular d’aquest article ha estat massa atrevit.
No podem demostrar que els miracles existeixen, però sí que ens podem fer una idea de com haurien de ser.Si parlem en el nostre llenguatge preferit, el futbolístic, aquest partit n’és el clar exemple.
Leave a Reply